Sinopsi:
El Brendan és un monjo de 12 anys que viu a l’abadia irlandesa de Kells durant el segle IX. El pare abat, que és el seu oncle, està molt preocupat per la seguretat de l’abadia i ha decidit construir una muralla al seu entorn per protegir-la dels atacs dels vikings. Un dia arriba a l’abadia de Kells el germà Aidan, procedent de l’abadia de l’illa de Iona, i porta un llibre sagrat manuscrit i il·lustrat, inacabat. El germà Aidan demana ajuda al Brendan per obtenir el material necessari i acabar el llibre, i l’anima a continuar-lo perquè ell, per l’edat, ja no ho pot fer. Malgrat l'oposició del seu oncle, el Brendan afronta els diversos reptes que se li plantegen i, guiat per l'Aidan, aprèn a ser un bon il·luminador. L’atac dels vikings fa que el Brendan i l'Aidan fugin del monestir i acabin el llibre lluny de Kells. Anys més tard, amb el llibre complet, el Brendan torna a Kells, on es retroba amb l’abat.

Destinataris:
Proposta per a 4t, 5è i 6è de Primària.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Dialogar sobre el coneixement: d’on prové, com l’obtenim i per a què serveix.
- Reflexionar sobre l’autonomia personal, l’obediència i la presa de decisions.
- Confrontar les nocions de seguretat i risc i analitzar l’acceptació dels límits.
- Descobrir la força dels nostres desitjos.
- Reconèixer els personatges principals de la pel·lícula i quines qualitats representen.
- Observar la natura de manera activa i aprendre a respectar-la.
- Conèixer i interpretar el món dels símbols.
- Comprendre els trets de la vida monàstica a l’edat mitjana.
- Descobrir la rellevància dels textos sagrats i les tradicions de saviesa.
- Apropar-nos a la tradició religiosa del cristianisme durant l’edat mitjana.

Sinopsi:
Bruno Haroche i Malik són dos amics que durant vint anys han viscut al capdavant de dues organitzacions sense ànim de lucre. Formen joves procedents de barris marginals perquè siguin cuidadors de nens i adolescents amb autisme extrem, i d'aquesta manera els acompanyen en el procés d’inclusió social. Es tracta d’adolescents que la majoria d’institucions no accepten acollir. La tasca és força dura, amb pocs èxits i molts entrebancs, ja sigui per causa de la complexitat dels casos que atenen, ja sigui per la incomprensió de les institucions, que els volen fiscalitzar. Per tot això, els dos homes conformen unes associacions excepcionals, fora dels entorns tradicionals. I tots dos són unes persones extraordinàries (especials), tan extraordinàries com els joves que atenen.

Destinataris:
Proposta per a 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Incorporar la solidaritat, l’acompanyament i la cura de l’altre com a valors pel canvi social.
- Treballar l’empatia com a eina que ens permet participar activament de la realitat i com a pont cap a l’entesa entre persones.
- Comprendre i endinsar-nos en les dinàmiques que propicien societats plurals i inclusives.
- Entendre la diversitat funcional i conèixer l’àmbit de les persones que tenen un trastorn de l’espectre autista.
- Analitzar com ens comuniquem i descobrir múltiples formes de llenguatge.
- Prendre consciència que la realitat de la infància i la joventut arreu del món és diversa.
- Conèixer el terreny de les organitzacions que treballen pel bé comú i de les entitats socials.
- Treballar a favor de la llibertat d’expressió de totes les persones.
- Apropar-nos a les tradicions religioses del judaisme i l’islam.

Sinopsi:
A l'Índia, fa més de 2.500 anys, va esclatar una guerra entre l'exèrcit de Kosala i el poble de Shakya, un regne als peus de l'Himàlaia. Enmig d'aquesta lluita entre forts i febles, neix l'hereu del regne de Shakya: el príncep Siddharta. Siddharta, havent vist el patiment inhumà de la seva població, emprèn un camí lluny de les riqueses i del confort. Deixa l'herència i inicia la formació per ser monjo. Està profetitzat que haurà de fer 10 anys de formació abans no pugui assolir la Il·luminació i salvar el seu poble. En aquest recorregut iniciàtic de desprendre's de possessions, va trobant companys de viatge amb els quals teixeix vincles i n'extreu aprenentatges per a la seva vida interior. El protagonista anirà més enllà de la formació ascètica, per acabar trobant la pau en la moderació i la meditació. Finalment, arribarà a la Il·luminació i rebrà un nom nou: Buda, l'il·luminat.

Destinataris:
Proposta per a 4t, 5è i 6è de Primària.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Descobrir els talents propis i posar en valor els talents dels altres.
- Tenir una mirada agraïda i respectuosa cap a tot el que ens envolta (natura, éssers...) i entrenar-nos en la cura de l’altre.
- Entendre el cicle de la vida i comprendre què són els camins iniciàtics.
- Reconèixer el dolor i la mort com una part intrínseca de la vida, i apropar-nos a l’experiència del dol.
- Conèixer la biografia de Siddharta Gautama (Buda), la filosofia i l’estil de vida que representa, així com entendre el significat de la Il·luminació.
- Apropar-nos a la vida de personatges històrics que hagin esdevingut referents per la seva tasca i contribució socials.
- Practicar la meditació en un context quotidià.
- Fer ús de diverses eines i tècniques per a l’expressió (artístiques, narratives...).
- Conèixer l’origen i els elements més significatius del budisme.
- Situar el budisme en el context actual i posar-lo en diàleg amb altres religions.

Sinopsi:
Cinc germanes d’un poble del nord de Turquia, a prop del mar Negre, comparteixen la vida, els jocs i les inquietuds propis de la infància i l’adolescència. Viuen a càrrec de la seva àvia i el seu tiet, que en tenen la custòdia després que els pares morissin anys enrere. Un dia, al poble, comencen a circular rumors sobre els escàndols que provoquen les actituds de les noies, que es consideren socialment immorals. Quan l’àvia i el tiet Erol se n’assabenten, decideixen que cal fer un canvi d’estil de vida que garanteixi la seva virginitat i les prepari per al matrimoni. Les ànsies de llibertat de les germanes xoquen amb les restriccions que els imposa la família, i esdevenen un retrat de les tensions entre tradició i modernitat de la Turquia actual.

Destinataris:
Proposta per a 4t d'ESO i Batxillerat.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Reflexionar sobre l’exercici de drets i la limitació de les llibertats.
- Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- Prendre consciència que la realitat de la infància i la joventut arreu del món és diversa.
- Reflexionar sobre el paper de la dona en diferents àmbits i contextos, i entendre el concepte de violència de gènere.
- Apropar-nos a la realitat dels matrimonis forçosos.
- Confrontar les nocions de tradició i modernitat i aprendre a argumentar-les.
- Endinsar-nos en el context social i cultural de Turquia i conèixer la història i les tradicions del país.
- Examinar les construccions culturals i les pressions socials que ens envolten, i reflexionar sobre la manera com hi fem front.
- Apropar-nos a la tradició religiosa de l’islam.

Sinopsi:
Basada en una història real, vuit monjos cristians de l’orde de la Trapa viuen en un monestir de la regió del Mont Atlas, a Algèria. La comunitat manté una estreta relació de col·laboració i cooperació amb una població veïna musulmana. A principis de la dècada de 1990, grups fonamentalistes islàmics inicien una sèrie d’accions armades contra el govern i la població algeriana. L’escalada d’accions violentes s’estén i acaba tenint també com a objectiu els ciutadans estrangers. Davant d’aquesta situació, els monjos es trobaran davant del dilema entre quedar-se al monestir i romandre a prop de la població o traslladar-se a una zona més segura.

Destinataris:
Proposta per a 4t d'ESO i Batxillerat.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Posar en valor el servei als altres i la solidaritat.
- Examinar els conceptes de justícia/injustícia i bé/mal.
- Conèixer els drets humans.
- Endinsar-nos en el cultiu de la interioritat i l’empatia.
- Reflexionar sobre la finitud i la mort, i la manera com les afrontem.
- Conèixer els valors i els principis de la vida en comunitat.
- Comprendre els conceptes filosòfics i teològics presents a la pel·lícula.
- Analitzar els processos de discriminació i violència.
- Descobrir la història colonial i els processos de descolonització.
- Reflexionar sobre els extremismes en general, i el fonamentalisme per motius de religió.
- Apropar-nos a les tradicions religioses del cristianisme i l’islam.

Sinopsi:
En Claude i la Marie Verneuil són un matrimoni catòlic, benestant, francès. Tenen quatre filles, tres de les quals s’han casat amb fills de persones immigrades: Isabelle, amb en Rachid, musulmà; Odile, amb en David, jueu, i Ségolène, amb en Chao, xinès. Els pares se senten en crisi perquè els costa acceptar que cap dels seus gendres no sigui francès. Després d’un any i mig de no trobar-se tots junts, el pare i la mare els conviden a celebrar el Nadal a la casa de Chinon amb l’objectiu de restablir la convivència. La quarta filla, Laure, aprofita per comunicar que s’ha promès amb un catòlic, fet que els fa molt feliços. El problema arriba quan descobreixen que el gendre és d’origen sudsaharià, i la crisi dels pares torna a començar. Aquesta vegada, s’hi suma que la família del nuvi tampoc no accepta el matrimoni del seu fill amb una francesa. Tot això fa patir molt la filla, que decideix desdir-se del casament i marxar. Les dues mares exigeixen als seus marits que la busquin i la portin a l’hora prevista a l’església per casar-se, on arribaran havent solucionat les seves diferències i acceptant el nou matrimoni.

Destinataris:
Proposta per a 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO.

Objectius:
Els objectius específics d’aquesta proposta pedagògica són els següents:

- Confrontar les nocions de conflicte i tolerància i experimentar quin paper hi juga la comunicació.
- Experimentar que l’amistat i l’amor són el vincle que uneix més les persones.
- Posar de manifest el valor de la diversitat en la unió entre persones.
- Descobrir que tots som migrants d’una manera o altra.
- Analitzar com la quotidianitat està influenciada pels esdeveniments històrics, que sovint determinen la manera de pensar i/o actuar dels membres d’una societat.
- Constatar com els estereotips i els prejudicis són una forma de racisme que ens empobreix i dificulta les relacions.
- Observar com el racisme s’expressa de manera conscient o inconscient en l’ús del llenguatge.
- Aprendre a llegir els casos de desigualtat de gènere i ser proactius pel canvi.
- Examinar els diferents models de ciutadania que hi ha al món i discernir quins persegueixen un model de societat igualitari i equitatiu.
- Experimentar que les religions són diverses, les quals tant poden ser motiu de conflicte i aïllament com fer-nos partícips d’una riquesa espiritual comuna.