Teresa Guardans explica com es combinen paraula i silenci en el nostre apropament i configuració de la realitat. Ens parla d’un silenci que no és absència de sorolls, sinó un ús atent de les capacitats cognitives, en actitud receptiva, indagadora, d’escolta. Ens parla de les arrels de l’interès gratuït, de la possibilitat de meravellar-se, de percebre l’infinit valor de cada cosa, de cada ésser… i insisteix en la importància i urgència de treballar aquesta possibilitat. Posa de relleu que no hi ha cap entorn educatiu que no ofereixi oportunitats per cultivar aquest silenci.

Es tracta d’una ponència feta en el marc de les Jornadas de la Fundación CSOO (Sabiduría Oriente-Occidente / Fundación Williguis Jäger).

Aprender a ser: La aportación del silencio a los procesos de desarrollo humano