Entrevista a Oriol Tarragó i Costa, psicòleg i jardiner, membre d’IREHOM
Què és IREHOM?
Irehom (https://irehom.org/) és l’Institut de Recerca Holística de Montserrat. Va començar fa onze anys, quan ens trobem unes persones que estàvem fent treballs personals de consciència i de meditació profunda i vam sentir que allò que estàvem vivint volíem compartir-ho. Vam tenir la sort que una de nosaltres tenia aquesta finca de Can Casassaies, entre Manresa i Montserrat, i es va crear un grup en el qual, durant un any, vam estar reflexionant sobre “el que pensem que ha de ser el que no tenim ni idea què serà”. És un joc de paraules però és així mateix. Vam descartar moltes idees que no tenien cap sentit que fossin aquí, fins que vam arribar a un punt comú: ha de ser un espai en el qual hi passin coses, però no és tan important el que hi passi, sinó la manera com fem les coses en aquest espai, perquè si les fem posant-hi consciència, en resultarà un benefici —amb un mínim impacte— per a un mateix, per als altres i per a tot el que ens envolta, la natura especialment. En el projecte, totes les persones són benvingudes i convidades a aportar allò que sentin que han d’aportar: temps, mans, idees, energia en forma de diners... Impulsem que cadascú mostri el seu potencial, la seva pròpia autenticitat i que la posi al servei del grup, en la mesura que decideixi fer-ho.
Quina és la teva aportació?
—Dins meu sempre hi ha hagut una atracció cap a la natura. Des dels vint anys fins als trenta-vuit vaig ser jardiner en una empresa pròpia creada amb un bon amic. Des dels trenta-cinc fins als trenta-nou vaig fer la carrera de psicologia clínica, i des de llavors, —ara amb cinquanta un anys—, acompanyo les persones des d’un enfocament particular de la psicologia i la consciència, a la natura. És el resultat d’aquest caminar cap a mi mateix que he anat fent tota la meva vida: un treball intern conscient. Com a humà que soc, acompanyo els altres gràcies al que he viscut i experimentat durant trenta anys de recerca interior. Irehom m’ha ajudat a mostrar el que soc, la meva potencialitat, i actualment, en aquest espai, em dedico a acompanyar des del projecte “Tornar a casa”. Aquesta frase em va venir el primer dia que vaig poder anar més enllà del tel de la meva ment, quan vaig veure i viure un present que m’estava omplint per dins i per fora, i que jo era part d’aquell únic present: veient-me, però alhora veient que tot era el mateix, que era una peça més del meu entorn. Aquell moment em va canviar la vida perquè vaig deixar de buscar el que portava anys buscant, i em va mostrar un espai que no he deixat de cultivar.
En què consisteix el projecte?
—A través de la web https://tornaracasa.com/ ofereixo estades en barraques enmig de la natura. Es tracta de blocs molt definits i cada un té diferents propostes. A 'Natura i barraques' fem diàlegs amb el bosc gràcies al jardiner que porto a dins; dediquem un matí a meditar en silenci i en moviment, a dins del bosc; parlem de la ment, de les emocions i del present, i practiquem agafant branques i netejant l’espai; fent-ho, aflora la bellesa de l’entorn que reflecteix la nostra pròpia bellesa, i ésser humà i natura conviuen en harmonia. Una altra activitat, d’un dia sencer, consisteix a passejar pel bosc, seure, fer silenci i obrir diàlegs des del cor per endur-nos a casa eines que ens permetin seguir practicant. L’altra activitat és una proposta transformadora d’un cap de setmana, des de divendres fins diumenge a la tarda. És per a vuit persones perquè hi ha vuit barraques...
Barraques?
—Són barraques de vinya que ara estan enmig del bosc. Cada barraca té una peculiaritat única i cada zona del bosc on està, també. Vam estar quatre anys recuperant-les, vam mantenir la part de fora perquè es vegi la bellesa que confereix el pas del temps i vam restaurar la part exterior del sostre perquè no hi entrés l’aigua. Per dintre hem procurat que siguin confortables: hi ha un terra de fusta i hem rejuntat les parets; hi ha un matalàs, roba de llit, i res més. No cal.
Com és el retorn a casa?
—La barraca és tan petita que sembla un úter. Un espai de simplicitat que ajuda la persona a passar els dies sense distraccions externes i a reconnectar amb el present que tenim tan oblidat. Cada persona ja viu una experiència única pel fet d’estar un temps al bosc i en una barraca individual, i les propostes que fem: meditacions en moviment, cercles de conversa, l’ajuden a adonar-se que tot és molt més simple quan entenem el sentit del que ens passa. Per mi és recuperar el més genuí que hi ha en nosaltres, més enllà de les identificacions amb els pensaments i les emocions, que són la causa del patiment; treballar el que separa el dolor del patiment, la pantalla de la ment. La proposta que faig a “Tornar a casa” és que identifiquem aquest tel de la ment, entenguem per a què serveixen les emocions, i practiquem. És molt simple: adona’t que hi ha un present, tota la resta l’estàs creant a través de la teva ment. Aquesta és la base de la meva teràpia de psicologia i consciència. Té molt a veure amb el budisme, que ens fa ser conscients d’uns pensaments i unes emocions que no s’aturen, junt amb una mirada d’amor que és més de Jesús: estimar des del cor, mirar l’altre com a un mateix, respectar; obrir-se a l’Amor, que ja és dins, per aprendre a compartir-lo.
Entrevista: Laia de Ahumada
Fotografies: Oriol Tarragó